Andorra Telecom

L'aplicació contra l'assetjament B-Resol arriba a sis escoles i 2.000 alumnes
Nov28
Dijous 28 de Novembre de 2019

L'aplicació contra l'assetjament B-Resol arriba a sis escoles i 2.000 alumnes

L'eina permet denunciar de manera anònima casos d'assetjament

Un total de 2.000 alumnes tenen accés a l’aplicació per mòbil B-resol que permet els estudiants denunciar situacions d’assetjaments de manera anònima. Així ho ha anunciat directora del departament d'Inspecció i Qualitat Educativa, Marie Pagés, en una compareixença de premsa encapçalada per la ministra d’Educació i Ensenyament Superior,  Ester Vilarrubla. L’aplicació B-resol ha estat impulsada pel Govern amb la col·laboració d’Andorra Telecom.

Actualment ja són sis les escoles que empren l’eina després de la incorporació de l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Ordino. L'objectiu d'aquest canal, a part de denunciar, segons Marie Pagés, és "fomentar el diàleg i la mediació, com a eina de resolució de conflictes". La mateixa Marie Pagés ha donat les dades d'ús d'aquesta aplicació: "Hi ha hagut un total de 173 clics, dels quals el 19% han estat entrades no vàlides procedents de proves, el 9,3% han estat 'fakes', el 41% es remeten a temes de convivència, 26% incidents menors i un 4,6% incidents greus".

La compareixença pública tenia com a eix central la presentació dels resultats de l’enquesta de convivència escolar, en la què han pres part més de 7.000 alumnes. La ministra d'Educació, ha informat aquest dijous que "disminueix l'assetjament escolar tot i que pugen les denúncies". La directora del departament d'Inspecció i Qualitat Educativa, Marie Pagés, per la seva banda, ha indicat que "amb els nous canals que disposem, els afectats no tenen tanta por a denunciar". L’enquesta ha estat elaborada pel Centre de Recerca i Estudis Sociològocs (CRES).

La responsable de la cartera d'Educació, ha fet una explicació extensa dels primers resultats copsats sobre el pla de prevenció de l'assetjament escolar. En aquest sentit, Vilarrubla ha indicat que "si no s'informa no significa que no hi hagi d'assetjaments, però no val relaxar-se per aconseguir que no n'hi hagi cap". Vilarrubla ha donat pas a Marie Pagés, que ha analitzat, en global, tota la problemàtica amb l'assetjament escolar i ha afirmat que "cal reforçar la convivència entre els escolars i donar eines als alumnes perquè resolguin els problemes mitjançant la mediació". Pagés ha afegit que "cal seguir amb la sensibilització i donar informació per així aconseguir reduir els casos d'assetjament".
La mateixa Marie Pagés ha indicat que "tot i que la comparació entre el 2012 i el 2019, el nombre denúncies ha pujat, però copsem que han disminuït els casos". En el curs escolar 2012-2013 hi havia comptabilitats un total de dos assetjaments. Per contra, en el curs escolar 2018-2019 se n’han comptabilitzat dotze. Pagés ho ha explicat amb l'argument que "tot i haver-hi més casos, aquest increment es produeix perquè els canals per denunciar-ho han augmentat i actualment hi ha molta més garantia d'anonimat per poder-ho fer".

El mateix Govern ha informat que hi ha diferents tipologies d'assetjament: verbal, exclusió social, físic i per ciberassetjament. Les dades estan registrades des del curs escolar 2016-17 i indiquen, segons Pagés, que "dels catorze casos del 2016-17, cinc eren per assetjament verbal i exclusió social, cinc per assetjament físic i verbal i quatre per ciberassetjament". D'aquests catorze casos, Marie Pagés ha indicat que "tres s'han produït a la primera ensenyança i onze a la segona ensenyança".

L'evolució d'aquestes dades pel que fa al curs escolar 2017-18 va significar que "els casos s'han mantingut igual, tot i que la tipologia de l'assetjament s'ha ampliat", segon indica Pagés. D'aquesta manera, dels catorze casos del curs escolar 2017-18, quatre varen ser per assetjament verbal, tres per assetjament verbal i físic, dos per assetjament físic, dos per assetjament verbal i físic i tres per ciberassetjament, produint-se igual que va succeir en el curs escolar anterior, tres casos a la primera ensenyança i onze a segona ensenyança. Pel curs 2018-19, que ha estat el darrer on s'ha pogut fer l'estudi, el nombre d'assetjaments va ser de dotze, produint-se sis per assetjament verbal, tres per assetjament verbal i per exclusió, un per assetjament verbal i físic i dos per ciberassetjament, produint-se tots a la segona ensenyança.

La directora del departament d'Inspecció i Qualitat Educativa ha explicat que "per gènere, cal dir que les noies han denunciat més assetjaments que els nois". Pagés ha donat dades més concretes: "Durant el curs escolar 2016-17, varen haver-hi quatre denúncies de nois i deu de noies, els mateixos casos que en el curs del 2017-18. Però en el curs 2018-19, els casos s'han reduït en passar a dues denúncies de nois i deu de noies".


 
Servei d’atenció al client
115

De 8h a 23h (de dilluns a diumenge).
En cas de pèrdua o robatori d’un terminal mòbil, l’horari és de 24 hores tots els dies de la setmana.

Oficines Centrals
875 000

De 9h a 14h i de 15h a 18h.

Informació telefònica
nacional i internacional
111

De 8h a 24h (de dilluns a diumenge).

Servei d’atenció al client
+376 301115

De 8h a 23h (de dilluns a diumenge).
En cas de pèrdua o robatori d’un terminal mòbil, l’horari és de 24 hores tots els dies de la setmana.