La infiltrada

Destacat: La infiltrada és més que un thriller trepidant basat en fets reals, és una reivindicació del paper de les dones a la policia amb treballats personatges que fluctuen entre el professional i el personal.

Sinopsi: A finals dels noranta, amb el pseudònim d’Aranzazu Berradre Marín, una policia nacional s’infiltra a la banda terrorista d’ETA, sacrificant la seva pròpia identitat per a aconseguir desarticular el comando.

Anàlisi: Després de drames com Chinas i Carmen y Lola o comèdies com La familia perfecta, l’Arantxa Echevarría ens sorprèn en innovar amb aquest thriller històric. De la mà de Carolina Yuste i Luis Tosar, La infiltrada ens submergeix en la lluita contra ETA durant els anys noranta.

Amb el pretext de representar el cas real de l’Aranzazu Berradre Marín, aquesta pel·lícula fa un pas més enllà i aconsegueix analitzar missatges molt més transgressors com la missió de la dona i la renúncia d’allò personal per sobre de la feina. El conflicte extern –aconseguir desarticular a ETA– és el detonant perfectament amb el conflicte intern de la protagonista: relegar la seva vida i la seva identitat a favor de la missió. Això ajuda a dimensionar encara més el seu rol que, per si mateix, juntament amb el paper de Tosar, mostren una correcta connexió de personatges que oscil·len entre la seva carrera professional i les implicacions personals.

Echevarría ens acosta molt fidedignament a com va ser aquesta realitat que es va viure a Espanya, plena de por, disputes polítiques i assassinats. De la mateixa manera, ajudant-se d’una trepidant banda sonora i un admirable guió, construeix una tensió que porta l’espectador a sentir el temor que ETA descobreixi el veritable nom de la protagonista i el manté en constant alerta. Per part seva, Carolina Yuste realitza una impecable interpretació que es manté constant mentre la mencionada tensió es va elevant progressivament fins a un final potser una mica estàndard, tot i que amb un gir elegant i inesperat.

Firma: Raquel García

Enllaç a la ressenya