Volveréis

Sinopsi: L’Ale i l’Alex decideixen posar fi a la seva relació de gairebé quinze anys. No hi ha cap drama en això, ho decideixen consensuadament i en bons termes. De sobre, recorden una dita del pare de l’Ale i plantegen una inusual idea: celebrar la seva ruptura amb una festa juntament amb els seus éssers estimats. Tots ells reaccionen amb cert desconcert, però la decisió sembla ser definitiva.

Anàlisi: Jonás Trueba torna amb una obra coescrita amb els seus dos actors principals i habituals col·laboradors en la seva filmografia. Una nova història ambientada dins de la cartografia d’aquest Madrid contemporani en el qual se situen els seus relats.

Guanyadora del premi a Millor Pel·lícula Europea en la Quinzena de Realitzadors del Festival de Cannes, el director madrileny presenta una comèdia en la qual els seus dos protagonistes estan disposats a celebrar la seva separació després de diversos anys junts. L’inusual punt de partida ja pot generar cert riure o, com a mínim, curiositat. I aquesta premissa, repetida a cada anunci que la parella fa a amics i familiars, suposa el fil conductor del film.

Malgrat girar al voltant d’una ruptura, en cap moment cau en la frivolitat. La cura i el tacte de Jonás, delicat i eloqüent en el seu desplegament narratiu, saben treure partit d’aquest motiu sense insensibilitats i plantejant escenaris de refrescant comèdia, que tot i certa repetició tampoc cansen. La naturalitat es manté tant en els seus intel·ligents diàlegs, ben mesurats –i amb la seva puntual aura intel·lectual–, com en les interpretacions d’Itaso Arana i Vito Sanz, qui demostra una química infal·lible i aprofundeixen en les diverses capes dels seus personatges.

Amb tot això, Volveréis és una crònica sobre l’amor i la parella, un singular reenfocament amb el qual es podria considerar una comèdia romàntica. A més, aquest caràcter es trasllada a la seva qualitat metafílmica (aquest cinema dins del mateix mitjà cinematogràfic) amb el qual experimenta i es mostra profundament lliure, atorgant moments gojosos. Així doncs, en tot el seu conjunt, acaba regalant un cant al cinema, a l’amor i a la pròpia vida. Una entranyable pel·lícula amb la qual tancar l’estiu.

Firma: Yoel González

Enllaç a la ressenya