Blue Ridge

Sinopsi: Justin Wise és el nou xèrif de Blue Ridge. La seva carrera com a boina verda ha arribat al seu final i, ara, defensa la justícia en aquest petit poble de Georgia. Juntament amb els seus dos ajudants, l’exsoldat de la marina RP i la novella Maddie Wise, hauran de mantenir a ratlla els dos homes més problemàtics de la comarca: Connor McGrath i Jeremiah Wade.

Però les rivalitats entre les famílies McGrath i Wade no són l’únic que destorben la pau a Blue Ridge. Assassinats, robatoris, segrestos i altres assumptes criminals mantindran molt ocupats aquests agents de la llei.

Anàlisi: Derivada de la intranscendent pel·lícula de 2020, aquesta sèrie –que porta el mateix títol– segueix les aventures d’un xèrif en un petit poble de la serralada Blava dels EUA. Si no fos perquè tots els habitants utilitzen un telèfon mòbil, l’ambientació respira una aura envellida pròpia de la dècada dels anys noranta. De la mateixa manera, les trames ni tan sols freguen la psicodèlia de les actuals històries criminals.

Senzilla en el seu plantejament, Blue Ridge proposa renyines de veïns amb alguna conseqüència greu, males decisions en un lloc on les armes es fan servir tant com els encenedors, joves impulsius que actuen sense criteri i, entre tots aquests focs, destaca un home per la seva honradesa i el seu coratge: l’heroi protagonista.

La immensitat i bellesa dels paisatges, la naturalesa, les formes de vida campestre i unes tradicions singulars adornen aquesta ficció i aporten una mica del gènere western que li queda bé. Això, sumat a la intranscendència dels conflictes que planteja i al sempre feliç desenllaç, veure Blue Ridge s’assimila a llegir una novel·la de Zane Gray en el segle actual.

Així que Gary Wheeler torna a compondre un títol de perfil baix amb el qual entretenir a l’audiència (àvida de sèries i que consumeix més del que pot digerir) i ho aconsegueix de forma acceptable i amb un toc de romanticisme.

Firma: Mar Pons

Enllaç a la ressenya