The Ark

La tripulació de l'Arca 1 viatja a la deriva per l'espai. La Terra està a punt d'arribar a la seva fi i, en un intent gairebé desesperat per trobar una nova llar, el científic Will Trust va idear unes arques per a arribar a Pròxima B, el planeta més pròxim i habitable per la raça humana.

No obstant això, el projecte es complica quan alguna cosa ataca la nau i l'Arca 1 pateix diversos danys estructurals i quantioses baixes. A partir d'aquest moment, la supervivència de la tripulació traurà a la llum el millor i el pitjor de cadascun.

Al creador de The Ark, Dean Devlin, sembla que li agraden els gèneres d'aventures i de ciència-ficció. Ha participat en títols com Independence Day, Godzila, Almost Paradise o Stargate: Puerta a las estrellas. The Ark inclou tots els ingredients que acostumen a tenir les seves ficcions: bones dosis d'acció, un guió entretingut (i poc creïble) i personatges heroics (entre altres coses).

En aquest cas, ens trobem davant un escenari en el qual, malgrat estar delimitat (una nau espacial en travessia), els recursos són infinits i les sorpreses també. El guió combina la imaginació i la creativitat. La tripulació de l'Arca 1 se les enginya com Robinson Crusoe a la seva illa: no hi ha incident que no tingui solució i qualsevol cosa és possible per a aconseguir la supervivència (des de succionar gel d'un cometa fins a fer fructificar un hort).

Durant l'aventura, els conflictes i les adversitats se succeeixen contínuament, fins i tot se superposen. D'aquesta manera, l'audiència només ha de deixar-se portar per la nau interestel·lar que, fins i tot danyada, pot suportar velocitats «superllumíniques».

Com la seva història, els personatges també resulten una mica prefabricats, però no per això menys útils per a la història, de fet, encaixen a la perfecció en el context que ens planteja Devlin. A l'Arca 1 (una referència clara la regeneració de la humanitat com en els temps de Noè), conviuen persones amb capacitats úniques i, per això, indispensables. A això se sumen els prototips de personalitats habituals: bones, dolentes, egoistes, impulsives, magnànimes, conciliadores, venjatives, etc.

Encara que, més enllà de tot el que es relata a The Ark, el més destacable és la seva constant exaltació de virtuts com l'honradesa, la pau, la lleialtat, el perdó, el bé comú, la superació, la cooperació, etc. Pot ser que el resultat final no sigui mereixedor de cap reconeixement audiovisual, però la sèrie serveix per a desconnectar, entretenir-se i gaudir amb una ficció en la qual “el bo” és qui s’endú sempre el gat a l'aigua.

Signatura: Mar Pons

Enllaç a la crítica