Hipersexualització a la música. Un perill per a la infància
Com a activista pro-drets del menor, em sento en l'obligació d'alçar la veu sobre un tema que està guanyant terreny en la indústria musical contemporània i que, des de la meva perspectiva, mereix una reflexió profunda i urgent.
Ens trobem davant un fenomen inquietant: la hipersexualització en la música i el seu pertorbador impacte en la infància. En aquest article d'opinió, vull compartir la meva preocupació i ressaltar la necessitat d'abordar aquest problema amb urgència.
Un problema global
La hipersexualització infantil és un tema que s'ha tornat cada vegada més prominent en la cultura popular. Aquesta tendència consisteix a representar a nens i nenes com a adults sexuals en miniatura, posant èmfasi en la seva aparença sexual per sobre de qualsevol altra qualitat. Aquest fenomen no està confinat a una regió o país; és un problema global que afecta societats de tot el món i que amenaça la infantesa.
Conseqüències inquietants
Les conseqüències de la hipersexualització infantil són alarmants i mereixen la nostra atenció. Nombrosos estudis i experts han assenyalat l'impacte negatiu en la salut mental i física dels nens, des de la disminució de les habilitats cognitives fins a la promoció de l'assetjament i la violència sexual.
L'exposició primerenca a continguts sexualitzats deixa una marca profunda en la nostra joventut, i no podem apartar la mirada davant aquesta realitat.
Responsabilitat compartida i crida a l’acció
És crucial subratllar que no pretenc culpar a ningú en particular. Comprenc que, per als cantants, la música és la seva forma de vida i necessiten mantenir la seva audiència. No obstant això, és imperatiu que establim recomanacions i avisos en els concerts, assumint aquesta responsabilitat com a societat i promovent legislacions sobre aquest tema.
A més, les famílies tenen un rol fonamental al no portar als seus fills a aquesta mena de concerts i revisar les recomanacions d'edat en el contingut audiovisual.
El dilema de las comparaciones
S'ha argumentat que l'evolució d'artistes, com Hannah Montana quan es va convertir en Miley Cyrus, i el canvi de to en les cançons d'Aitana és part natural del creixement artístic. No obstant això, aquesta comparació no resisteix una anàlisi més profunda. Hannah Montana estava destinada al públic infantil i transmetia valors apropiats per a la seva edat, mentre que Aitana, Karol G i Bad Gyal no creen lletres pensades per a un públic infantil. Les seves cançons sovint contenen contingut explícit i sexualitzat que no és adequat per a nens de nou anys. Aquesta diferència és innegable i de gran rellevància.
Preservar la innocència i garantir un futur saludable
Aquesta crida a l'acció no busca imposar una moral conservadora, sinó protegir la infància, un tema que ens toca a tots, independentment de les nostres creences personals. La nostra responsabilitat compartida és crear un entorn segur i saludable per al creixement i desenvolupament de les nostres nenes i nens, preservant la seva innocència i garantint un futur on puguin créixer sense les càrregues prematures de la sexualització a la música.
Per a aprofundir més en el tema de la hipersexualització a la societat, els convido a consultar el meu llibre Respeta mi sexualidad: cómo educar en un mundo hipersexualizado, on exploro detalladament aquesta problemàtica i proposo solucions per a criar als nostres fills en un entorn més saludable i respectuós.
La hipersexualització a la música és un problema real i urgent que ha d'abordar-se de manera responsable. La infància està en risc, i hem de prendre mesures ara per a protegir-la. La música pot ser una poderosa influència positiva en la vida dels nens; assegurem-nos que ho sigui.
Firma: Anna Plans